HISTÒRIA
EL NAIXEMENT
L’Aquelarre de Cervera va néixer l’any 1978 amb l’objectiu de recuperar i redescobrir el misteriós carreró de les Bruixes, crear una nova festa desvinculada de les tradicions religioses que reivindiqués “la festa per la festa” i recollir diners per a les activitats de l’Assemblea de Joves, entitat impulsora i creadora de la festa (el primer any aconseguí un benefici de 3.710,20 pessetes). El resultat va ser la realització de la festa del carreró de les Bruixes l’últim dissabte d’agost, que va consistir en una cercavila a la tarda, música en viu, espectacle de titelles amb una gran dosi de crítica social, decorats amb bruixes i entrepans amb xocolata desfeta. I el nom d’Aquelarre de Cervera va sorgir d’una associació d’idees, ja que Aquelarre significa reunió de bruixes.
LA PUJADA A LA PLAÇA
La festa es va repetir any rere any amb un èxit creixent fins que l’any 1983 el grup d’animació La Matraca assumeix l’organització i amplia l’àmbit de la festa, ocupant l’espai de la plaça Major. L’any 1984 apareix per primera vegada la figura del Mascle Cabró, s’amplia l’espai de la festa a diversos carrers i places del nucli antic de la ciutat i es defineix un esquema inicial: una cercavila formada per bruixes, diables, dracs, cuques i monstres, que comença a la Universitat de Cervera i acaba a la plaça Major, on es realitzen les invocacions necessàries per fer aparèixer el Mascle Cabró, que presideix l’Aquelarre de Cervera i dona permís perquè es desenvolupin totes les activitats programades, com els balls, el tarot, els correfocs, etc.
L’any 1985 la Paeria de Cervera assumeix l’organització d’una festa que ha agafat unes dimensions considerables, i comença a treballar de manera coordinada amb les entitats cerverines que impulsen l’Aquelarre de Cervera. L’any 1991 el grup cerverí Grepp Teatre entoma la direcció de l’espectacle i introdueix una nova acció teatral que, amb els anys, es converteix en un element fonamental de la festa: l’Escorreguda del Mascle Cabró. L’any 1994 es crea el grup de Diables de Cervera Carranquers, que assumeix els correfocs i les intervencions pirotècniques de la festa i esdevé una de les entitats més emblemàtiques de l’Aquelarre.
LA PROFESSIONALITZACIÓ I EL CREIXEMENT
A finals dels anys noranta l’Aquelarre de Cervera es trobava en un moment que mancaven idees clares i una visió global de la festa. Per aquest motiu, l’any 1997 la Paeria accepta una proposta de direcció artística professional que havia de coordinar i gestionar els diferents aspectes de la festa. Aquest any es fa càrrec de la direcció artística Pep Oriol, antic membre de l’Assemblea de Joves i de la Matraca, que introdueix l’espai del castell de Cervera per realitzar l’espectacle central, amb música en directe, i es crea un passatge del terror al Carreró de les Bruixes.
L’any 1998 apareixen dos elements fonamentals de l’Aquelarre de Cervera, la Fira del Gran Boc i l’Aquelarret, que converteixen la festa en un esdeveniment cultural i festiu amb una àmplia proposta d’activitats dirigides a tots els públics i amb una durada de tres dies. La Fira del Gran Boc, ofereix una sèrie de productes esotèrics, naturistes, tarotistes i conferències, entre altres. L’Aquelarret és el vessant infantil i la part més familiar de l’Aquelarre de Cervera, consistent en una sèrie de tallers que conclouen amb una cercavila de xanquers, titelles, foc i altres elements el dissabte a la tarda d’Aquelarre.
Aquell mateix any, l’entitat cerverina Geganters i Grallers de Cervera participa a l’Aquelarre de Cervera amb els coneguts gegants de l’Aquelarre, o gegants Fantasmes, que van ser creats per l’Alba Cuñé per participar a la cercavila i a l’espectacle de la festa.
Les noves propostes lúdiques i culturals provoquen un increment substancial dels assistents a la festa de l’Aquelarre, i, en conseqüència, a finals dels anys 90 es crea una zona d’acampada i s’obre un nou espai de música: l’espai techno, a la plaça de les Corts Catalanes, actualment ubicat sota la muralla.
L’any 1999 els Bombollers de Cervera, una entitat de percussió cerverina, actuen per primera vegada a l’Aquelarre de Cervera, participant a l’espectacle. Introdueixen ritmes complexos i de caire festiu, com la Samba Xesco i el Merengue, els quals han exaltat al públic de l’Aquelarre fins a l’actualitat.
L’any 2002, coincidint amb la celebració del 25è aniversari de l’Aquelarre de Cervera, el director artístic de la festa Xavier Martí, es proposa descobrir nous espais, i trasllada l’espectacle a la plaça de Cal Racó. Aquest espai és un èxit rotund, i es consolida com a espai central indiscutible de la festa.
LA CONSOLIDACIÓ
L’any 2005 el grup femení de percussió Band Tokades crea l’espectacle del divendres d’Aquelarre, que ràpidament es converteix en una activitat important per la festa i es consolida com una performance de percussió que reivindica la feminitat de la festa, amb la Cabrona al capdavant. A més, l’ampliació de l’oferta de paradistes i conferències de la Fira del Gran Boc, i la inversió en noves infraestructures, consoliden un Aquelarre de Cervera de tres dies, que comença divendres a la nit i acaba diumenge al vespre.
Any rere any l’Aquelarre de Cervera incrementa la seva oferta lúdica i cultural, convertint-se en un esdeveniment de referència a la província de Lleida. Els directors artístics Jordi Morales, Ferran Orobitg i Xavier Hidalgo impliquen les companyies teatrals cerverines Fadunito i Alea Teatre, respectivament, aportant qualitat i professionalitat a l’espectacle.
L’any 2009 la direcció artística s’atorga a Albert Parra que, al capdavant d’Alea Teatre, dirigirà l’espectacle durant quatre anys consecutius, apostant per un plantejament d’espectacles multitudinaris basats en l’excel·lència estètica i la participació de les entitats locals cerverines.
LA REGIDORIA DE L'AQUELARRE
L’any 2011 es crea la Regidoria de l’Aquelarre que tindrà com a objectiu la reivindicació de la importància de l’Aquelarre de Cervera per a la ciutat i la creació d’un departament que treballi únicament i exclusivament per la festa.
L’any 2013 Sílvia Pons agafa el relleu en la direcció artística de l’espectacle. Com a primera dona directora artística, Pons crea un espectacle molt feminista, amb bruixes-insecte, i amb un Mascle Cabró en el cos d’una dona. Per primera vegada a la història de l’Aquelarre de Cervera, i per sorpresa de tothom, el Mascle Cabró va exhibir pits i polla en el moment de l’escorreguda.
L’any 2014 es crea el Consell Assessor de l’Aquelarre, un òrgan format per les entitats de l’Aquelarre i representants polítics de la Paeria (govern i oposició), amb l’objectiu d’assessorar la Regidoria d’Aquelarre sobre les qüestions relacionades amb la festa. La finalitat és crear un grup de treball amb totes aquelles persones vinculades amb l’Aquelarre.
L’any 2015 s’arriba a la 38a edició de la festa, i Grepp Teatre entoma la direcció artística, coincidint amb els 25 anys de l’entitat. El foc agafa més protagonisme a la baixada perquè els Diables de Cervera Carranquers van acompanyats de dues colles de diables convidades, de manera que l’Aquelarre de Cervera gaudirà de la presència de tres colles de diables. La Fira del Gran Boc arriba a la plena ocupació, mentre que els tallers de l’Aquelarret augmenten les inscripcions i la participació de la cercavila infantil se situa amb més de 200 nens i nenes.
LA FESTA DEL FOC I LA MÚSICA DE LES TERRES DE PONENT
Reivindiquem la importància de l’Aquelarre com a Festa del Foc i la Música de les Terres de Ponent, situada al mapa dels esdeveniments culturals i festius de referència dels Països Catalans.
El 2016 es formen dues grans aliances que esdevenen un punt d’inflexió en la magnitud de la festa: en primer lloc, es comença a treballar amb el Grup Enderrock, l’editorial musical més important de Catalunya, amb l’objectiu de millorar el cartell musical i obrir nous canals de comunicació de la festa arreu del país; en segon lloc, s’arriba a un acord de patrocini amb el Grup DAMM, que esdevé el patrocinador principal de l’Aquelarre de Cervera.
40 ANYS D'AQUELARRE DE CERVERA
L’Aquelarre de Cervera de l’any 2017 va ser la 40a edició de la festa, i amb el nom de XL Aquelarre de Cervera es va presentar com el més gran i espectacular Aquelarre de la història.
L’XL Aquelarre de Cervera va ser un èxit rotund: més de 30.000 persones van visitar la ciutat de Cervera durant els tres dies de la festa, omplint les places i els carrers del nucli antic de la ciutat; els Diables de Cervera Carranquers van liderar els correfocs més potents de la història, cremant 380 quilos de pólvora; l’Albert Parra va dirigir un espectacle extraordinari, que es va tornar a celebrar a la plaça de Cal Racó, superant totes les expectatives i millorant respecte de l’edició anterior; el cartell musical va estar format per grups de primer nivell del panorama musical català, com La Pegatina i Oques Grasses, i també va incloure els locals The Pink Goats.
A més, es va produir el documental AQ40, dirigit pel cerverí Miquel Camacho; l’artista cerverí Xavi Badia creà elements per decorar els carrers de Cervera; s’inaugurà una exposició al Museu de Cervera; s’estrenà una visita teatralitzada al carreró de les Bruixes que, amb la direcció de Grepp Teatre, explicava la història de la festa; i s’impulsà la Fira del Gran Boc, obrint-la per primera vegada el dissabte al matí.
A principis de l’any 2018 l’Aquelarre de Cervera va rebre el reconeixement d’un Premi Enderrock per la seva contribució en la difusió i promoció de la música i cultura catalana.
La pirotècnia també va ser una de les parts més importants d'aquesta 40a edició a la qual va cremar-se més de mitja tona de pólvora durant tot el cap de setmana. Artistes de renom com Doctor Prats, Roba Estesa, Itaca Band o la Companyia Elèctrica Dharma van ser els plats forts de les nits musicals de l'Aquelarre.
L’Aquelarre no només es viu de nit. La Fira del Gran Boc és l’alternativa aquelarrera durant el dia per als amants de l’esoterisme i les teràpies alternatives.
Coincidint amb els 20 anys de l’Aquelarret, la cercavila estrenava uns gegantons creats per Xavi Suárez, una rèplica infantil dels gegants fantasmes de l’Aquelarre, creats el 1998 per Alba Cuñé.
Aquell mateix any l'Aquelarre de Cervera es consolida com una de les festes de referència de les Terres de Ponent, participant per segon any consecutiu al Festival Cruïlla de Barcelona, mantenint les seves xifres de visitants i potenciant la figura femenina dins de la festa!
L’any 2020 es va haver de suspendre l’Aquelarre per primera vegada en els seus 44 anys d'història a causa de la pandèmia de Covid-19, amb l’esperança de recuperar la celebració de la festa l'any següent, en un context de normalitat. Tal com és sabut, la situació de pandèmia va perdurar al llarg de l'any 2021 i les conseqüents restriccions van impedir un any més la celebració de l'Aquelarre en el seu format habitual.
Per tal d'evitar un segon any de suspensió de la festa, des de la Regidoria d’Aquelarre es va treballar per explorar alternatives que permetessin tirar endavant un Aquelarre adaptat al context sanitari. Aquesta decisió fou presa de mutu acord i a instància de les entitats vinculades a la festa, les quals es veien plenament afectades per l'aïllament i desmobilització que vivia el sector de la cultura popular com a conseqüència de la pandèmia. El resultat va ser una celebració força allunyada del que Cervera entén per Aquelarre, però que si més no va permetre que les entitats es mobilitzessin i tornar a sentir els tabals i les gralles, l'olor de pólvora i el retrobament amb el Mascle Cabró, mantenint així viu el fil d'una festa amb més de 40 anys d'història.
