HISTÒRIA

EL NAIXEMENT

L’Aquelarre de Cervera va néixer l’any 1978 amb l’objectiu de recuperar i redescobrir el misteriós carreró de les Bruixes, crear una nova festa desvinculada de les tradicions religioses que reivindiqués “la festa per la festa” i recollir diners per a les activitats de l’Assemblea de Joves, entitat impulsora i creadora de la festa (el primer any aconseguí un benefici de 3.710,20 pessetes). El resultat va ser la realització de la festa del carreró de les Bruixes l’últim dissabte d’agost, que va consistir en una cercavila a la tarda, música en viu, espectacle de titelles amb una gran dosi de crítica social, decorats amb bruixes i entrepans amb xocolata desfeta. I el nom d’Aquelarre de Cervera va sorgir d’una associació d’idees, ja que Aquelarre significa reunió de bruixes

LA PUJADA A LA PLAÇA

La festa es va repetir any rere any amb un èxit creixent fins que l’any 1983 el grup d’animació La Matraca assumeix l’organització i amplia l’àmbit de la festa, ocupant l’espai de la plaça Major. L’any 1984 apareix per primera vegada la figura del Mascle Cabró, s’amplia l’espai de la festa a diversos carrers i places del nucli antic de la ciutat i es defineix un esquema inicial: una cercavila formada per bruixes, diables, dracs, cuques i monstres, que comença a la Universitat de Cervera i acaba a la plaça Major, on es realitzen les invocacions necessàries per fer aparèixer el Mascle Cabró, que presideix l’Aquelarre de Cervera i dona permís perquè es desenvolupin totes les activitats programades, com els balls, el tarot, els correfocs, etc.


L’any 1985 la Paeria de Cervera assumeix l’organització d’una festa que ha agafat unes dimensions considerables, i comença a treballar de manera coordinada amb les entitats cerverines que impulsen l’Aquelarre de Cervera. L’any 1991 el grup cerverí Grepp Teatre entoma la direcció de l’espectacle i introdueix una nova acció teatral que, amb els anys, es converteix en un element fonamental de la festa: l’Escorreguda del Mascle Cabró. L’any 1995 es crea el grup de Diables de Cervera Carranquers, que assumeix els correfocs i les intervencions pirotècniques de la festa i esdevé una de les entitats més emblemàtiques de l’Aquelarre.

LA PROFESSIONALITZACIÓ I EL CREIXEMENT

A finals dels anys noranta l’Aquelarre de Cervera es trobava en un moment que mancaven idees clares i una visió global de la festa. Per aquest motiu, l’any 1997 la Paeria accepta una proposta de direcció artística professional que havia de coordinar i gestionar els diferents aspectes de la festa. Aquest any es fa càrrec de la direcció artística Pep Oriol, antic membre de l’Assemblea de Joves i de la Matraca, que introdueix l’espai del castell de Cervera per realitzar l’espectacle central, amb música en directe, i es crea un passatge del terror al Carreró de les Bruixes.


L’any 1998 apareixen dos elements fonamentals de l’Aquelarre de Cervera, la Fira del Gran Boc i l’Aquelarret, que converteixen la festa en un esdeveniment cultural i festiu amb una àmplia proposta d’activitats dirigides a tots els públics i amb una durada de tres dies. La Fira del Gran Boc, amb la direcció de Montse Ortiz, ofereix una sèrie de productes esotèrics, naturistes, tarotistes i conferències, entre altres. L’Aquelarret és el vessant infantil i la part més familiar de l’Aquelarre de Cervera, consistent en una sèrie de tallers que conclouen amb una cercavila de xanquers, titelles, foc i altres elements el dissabte a la tarda d’Aquelarre.


Aquell mateix any, l’entitat cerverina Geganters i Grallers de Cervera participa a l’Aquelarre de Cervera amb els coneguts gegants de l’Aquelarre, o gegants Fantasmes, que van ser creats per l’Alba Cuñé per participar a la cercavila i a l’espectacle de la festa.


Les noves propostes lúdiques i culturals provoquen un increment substancial dels assistents a la festa de l’Aquelarre, i, en conseqüència, a finals dels anys 90 es crea una zona d’acampada i s’obre un nou espai de música: l’espai techno, a la plaça de les Corts Catalanes, actualment ubicat sota la muralla.


L’any 1999 els Bombollers de Cervera, una entitat de percussió cerverina, actuen per primera vegada a l’Aquelarre de Cervera, participant a l’espectacle. Introdueixen ritmes complexos i de caire festiu, com la Samba Xesco i el Merengue, els quals han exaltat al públic de l’Aquelarre fins a l’actualitat.


L’any 2002, coincidint amb la celebració del 25è aniversari de l’Aquelarre de Cervera, el director artístic de la festa Xavier Martí, es proposa descobrir nous espais, i trasllada l’espectacle a la plaça de Cal Racó. Aquest espai és un èxit rotund, i es consolida com a espai central indiscutible de la festa.

LA CONSOLIDACIÓ

L’any 2005 el grup femení de percussió Band Tokades crea l’espectacle del divendres d’Aquelarre, que ràpidament es converteix en una activitat important per la festa i es consolida com una performance percutiva que reivindica la feminitat de la festa, amb la Cabrona al capdavant. A més, l’ampliació de l’oferta de paradistes i conferències de la Fira del Gran Boc, i la inversió en noves infraestructures, consoliden un Aquelarre de Cervera de tres dies, que comença divendres a la nit i acaba diumenge al vespre.


Any rere any l’Aquelarre de Cervera incrementa la seva oferta lúdica i cultural, convertint-se en un esdeveniment de referència a la província de Lleida. Els directors artístics Jordi Morales, Ferran Orobitg i Xavier Hidalgo impliquen les companyies teatrals cerverines Fadunito i Alea Teatre, respectivament, aportant qualitat i professionalitat a l’espectacle.


L’any 2009 la direcció artística s’atorga a Albert Parra que, al capdavant d’Alea Teatre, dirigirà l’espectacle durant quatre anys consecutius, apostant per un plantejament d’espectacles multitudinaris basats en l’excel·lència estètica i la participació de les entitats locals cerverines. Incorpora la cerverina Alba Cuñé, que s’encarregarà del disseny escenogràfic. L’any 2010 també incorpora el Manel Pedrós (bateria del grup Blaumut), que en compon la música, i Sound de Secà, entitat de percussió cerverina creadora del Carnaval de Secà.

LA REGIDORIA DE L'AQUELARRE

 

Les eleccions municipals de l’any 2011 configuren un nou equip de govern que, amb Ramon Royes al capdavant com a paer en cap, aposta clarament per potenciar la festa. D’aquesta manera, es crea la Regidoria de l’Aquelarre, que assumirà el mateix Royes, i que tindrà com a objectiu la reivindicació de la importància de l’Aquelarre de Cervera per a la ciutat i la creació d’un departament que treballi únicament i exclusivament per la festa. També es crea un equip gerencial dirigit per Alea Teatre i s’obren dos espais musicals nous: la plaça Pius XII, de grans dimensions, i la plaça Santa Anna. Finalment, l’any 2012 es crea La Casa d’Estiu del Mascle Cabró, un espai de pagament ubicat a la terrassa de l’antic convent de Sant Domènec, que ofereix una vista privilegiada a la plaça de Cal Racó (espai central de la festa) i que permet viure l’Aquelarre de Cervera de manera més tranquil·la i còmoda.


L’any 2013 la Sílvia Pons agafa el relleu en la direcció artística de l’espectacle, juntament amb Anna Llort i Alba Cuñé. Com a primera dona directora artística, Pons crea un espectacle molt feminista, amb bruixes-insecte, i amb un Mascle Cabró en el cos d’una dona. Per primera vegada a la història de l’Aquelarre de Cervera, i per sorpresa de tothom, el Mascle Cabró va exhibir pits i polla en el moment de l’escorreguda.


L’any 2014 es crea el Consell Assessor de l’Aquelarre, un òrgan format per les entitats de l’Aquelarre, els professionals de la festa i la totalitat dels polítics de la Paeria (govern i oposició), amb l’objectiu d’assessorar la regidoria d’Aquelarre sobre les qüestions relacionades amb la festa. La finalitat es crear un grup de treball amb totes aquelles persones vinculades amb l’Aquelarre.


L’any 2015 s’arriba a la 38a edició de la festa, i Grepp Teatre entoma la direcció artística, coincidint amb els 25 anys de l’entitat. El foc agafa més protagonisme a la baixada perquè els Diables de Cervera Carranquers van acompanyats de dues colles de diables convidades, de manera que l’Aquelarre de Cervera gaudirà de la presència de tres colles de diables. La Fira del Gran Boc arriba a la plena ocupació, mentre que els tallers de l’Aquelarret augmenten les inscripcions i la participació de la cercavila infantil se situa amb més de 200 nens i nenes.

LA FESTA DEL FOC I LA MÚSICA DE LES TERRES DE PONENT

L’Aquelarre de Cervera experimenta un nou impuls l’any 2016, amb l’arribada de Marc Llorens al capdavant de la regidoria de l’Aquelarre. El nou regidor aposta clarament per la comunicació i la promoció de la festa i per potenciar la part musical, incrementant substancialment els esforços destinats al màrqueting i a la contractació de grups de música. L’objectiu és reivindicar la importància de la Festa del Foc i la Música de les Terres de Ponent, situar-la al mapa dels esdeveniments culturals i festius de referència dels Països Catalans i arribar a nous públics que fins aquell moment desconeixien la festa. Tal i com menciona Llorens en diverses declaracions, “es treballa per fer gran l’Aquelarre de Cervera, mantenint i protegint la seva essència”. Això significa que la festa ha de créixer sense oblidar els orígens, mantenint un respecte escrupolós amb els elements fonamentals i reservant el protagonisme i la participació a les entitats de l’Aquelarre.


Durant aquest any es formen dues grans aliances que esdevenen un punt d’inflexió en la magnitud de la festa: en primer lloc, es comença a treballar amb el Grup Enderrock, l’editorial musical més important de Catalunya, amb l’objectiu de millorar el cartell musical i obrir nous canals de comunicació de la festa arreu del país; en segon lloc, s’arriba a un acord de patrocini amb el Grup Damm, que esdevé el patrocinador principal de l’Aquelarre de Cervera.


Pel que fa a l’espectacle, l’edició del 2016 es converteix en especial perquè, per primera vegada a la història, i com a conseqüència d’unes obres als carrers del nucli antic, l’Aquelarre de Cervera es trasllada a la plaça Pius XII. Albert Parra torna a assumir la direcció artística, sorprenent amb un espectacle que supera les dificultats del nou espai, aprofitant les seves dimensions per realitzar l’aparició i l’escorreguda del Mascle Cabró més impressionants de la història de la festa de l’Aquelarre de Cervera. L’acompanyen artistes del nivell de Carlos Montfort, Manel Pedrós, Xavi Badia i Alba Cuñé.

40 ANYS D'AQUELARRE DE CERVERA​

L’Aquelarre de Cervera de l’any 2017 és la 40a edició de la festa, i amb el nom de XL Aquelarre de Cervera es va presentar com el més gran i espectacular Aquelarre de la història. La regidoria d’Aquelarre es va reunir amb les entitats de Cervera, els creadors de la festa i altres responsables artístics i professionals amb l’objectiu de fer un Aquelarre que estigués a l’alçada dels 40 anys de la festa.


Aquell estiu es realitza la primera gran presentació de la festa de l’Aquelarre de Cervera a Barcelona, a l’Antiga Fàbrica Damm, on es desplacen diversos responsables i entitats de l’Aquelarre per explicar a la capital catalana la gran festa de Cervera.
 

L’XL Aquelarre de Cervera va ser un èxit rotund: més de 30.000 persones van visitar la ciutat de Cervera durant els tres dies de la festa, omplint les places i els carrers del nucli antic de la ciutat; els Diables de Cervera Carranquers van liderar els correfocs més potents de la història, cremant 380 quilos de pólvora; l’Albert Parra va dirigir un espectacle extraordinari, que es va tornar a celebrar a la plaça de Cal Racó, superant totes les expectatives i millorant respecte de l’edició anterior; el cartell musical va estar format per grups de primer nivell del panorama musical català, com La Pegatina i Oques Grasses, i també va incloure els locals The Pink Goats, amb l’organització musical dels cerverins OA2 Produccions. A més, es va produir el documental AQ40, dirigit pel cerverí Miquel Camacho; l’artista cerverí Xavi Badia creà elements per decorar els carrers de Cervera; s’inaugurà una exposició al Museu de Cervera; s’estrenà una visita teatralitzada al carreró de les Bruixes que, amb la direcció de Grepp Teatre, explicava la història de la festa; i s’impulsà la Fira del Gran Boc, obrint-la per primera vegada el dissabte al matí.
 

A principis de l’any 2018 l’Aquelarre de Cervera va rebre el reconeixement més important de la seva història: un Premi Enderrock per la seva contribució en la difusió i promoció de la música i cultura catalana.
La pròxima edició de la festa està en marxa i, de moment,  s’ha anunciat que l’Aquelarre de Cervera es presentarà al Festival Cruïlla Barcelona 2018, el divendres 13 de juliol, amb un espectacle i correfocs que implicarà les entitats cerverines i altres professionals de la ciutat, amb la direcció de Parra.

EL 41è AQUELARRE APROPA LES PROFUNDITATS DEL MAR I L’INFERN MÉS LUXURIÓS

 

El mite de l’Atlàntida enfonsa la ciutat en una posada en escena marina que sorprèn al públic del 41è Aquelarre amb la lluita de dos elements oposats, foc i aigua Al voltant de 35.000 persones passen per Cervera aquest cap de setmana, convertint aquesta 41a edició de l’Aquelarre en la més multitudinària. A la façana de la Universitat, l’Atlàntida es veu superada per Atenes, en una lluita que acaba amb l’enfonsament de l’Atlàntida, tot plegat, amb una posada en escena que ens transporta al fons marí. Aigua i foc, perquè no s’entén la sortida de la Universitat sense l’explosió de foc de la mà de la colla amfitriona, els Diables de Cervera Carranquers, que en aquesta ocasió s’ha acompanyat dels Diabòlics de Roquetes del Garraf i la colla de diables Voramar del Serrallo de Tarragona. En total, gairebé mitja tona de pólvora que fan del foc un dels principals protagonistes d’aquesta festa del foc i la música que és l’Aquelarre.


Però si hi ha un protagonista d’excepció aquest és el Mascle Cabró, que en aquesta edició feia aparició –personificat en Posidó, déu dels mars– al damunt d’un monstre marí, desafiant les altures i exhibint irreverència per acabar sotmetent a tots els mortals. Un mascle cabró que ha acabat beneint de fertilitat aquest oceà de gent que omplia Cal Racó, amb la seva mítica escorreguda, un dels moments culminants de la nit aquelarrenca. Un espectacle plàstic i visual de la mà del cerverí Albert Parra, de la companyia local Alea Teatre, que en aquesta edició ha volgut explorar la lluita entre dos elements oposats, l’aigua i el foc, el bé i el mal. Un muntatge amb elements aeris i mòbils, que ha sorprès el públic de l’Aquelarre, en total, al voltant de 35.000 persones que han omplert els diferents espais musicals de la festa.

I és que la música pren protagonisme any rere any, amb un cartell musical amb una desena de formacions de diferents estils que en aquesta edició ha encapçalat la Companyia Elèctrica Dharma. La nit d’Aquelarre també ha comptat amb les actuacions de Pastorets Rock, Doctor Prats, Itaca Band o els The Pink Goats, a més de diversos DJs com Dj Joe Lee, DJ David Beatz o el cerverí DJ Ivanet.

L’espectacle de l’Aquelarre ha acabat amb el tradicional Foqueral, de la mà de la colla amfitriona de diables de Cervera Carranquers. Una encesa, la d’aquest any, que augmenta la potència visual gràcies als nous sortidors que la mateixa colla ha dissenyat i desenvolupat a mida per tal d’augmentar l’impacte estètic de les enceses. El nou sortidor, que ha estat batejat com “Carranquer”, s’ha estrenat aquesta edició de la festa on es calcula que s’hauran cremat uns 450 quilos de pólvora, la quantitat més gran en tota la història de l’Aquelarre.
 

L’Aquelarre no només es viu de nit. La Fira del Gran Boc és l’alternativa aquelarrera durant el dia pels amants de l’esoterisme i les teràpies alternatives. Aquest any la fira ha estrenat director, el cerverí Oscar Celeiro. 

 

Aquest any, i coincidint amb els 20 anys de l’Aquelarret, la cercavila estrenava gegantons, una rèplica infantil dels gegants fantasmes de l’Aquelarre, creats al 1998 per Alba Cuñe.

El mític carreró́ de les bruixes, on se situa el naixement de l’Aquelarre l’any 1978, va estar obert, aquest any, durant tot el dissabte. El grup de teatre local Grepp ha estat l’encarregat de convertir aquest carreró estret i fosc en un espai expositiu amb una representació de tots els elements que formen part de l’imaginari aquelarrer. 

Organitza:

Amb el suport de:

Patrocinador principal:

Direcció artística:

Producció musical:

Col·labora:

© Aquelarre de Cervera

aquelarre@aquelarre.cat