Del 26 al 28 d’agost, Cervera esdevindrà de nou la capital del foc, la música i les bruixes, amb una nova edició de l’Aquelarre que torna amb tots els actes després de les limitacions de la pandèmia els darrers dos anys. Els eixos centrals de la festa pivotaran a l’entorn de la Trobada de Bèsties de Foc de Catalunya, els correfocs, la Fira del Gran Boc, l’Aquelarret, l’espectacle de les Band Tokades, i l’esperada aparició del Mascle Cabró que omplirà Cervera de foc, música, espectacle i tradició dissabte a la nit.
L’organització ja ha fet públics el cartell d’enguany de l’Aquelarre, que evoca una festa més viva i completa que mai, després de l’aturada del 2020 i la versió reduïda del 2021.
Amb la implicació d’entitats i professionals cerverins, La Paeria ha aconseguit reactivar un Aquelarre que arribarà amb algunes novetats, com canvi d’espais o més activitats de la fira, que es presentaran properament quan s’hagin concretat tots els detalls.
L’Aquelarre va néixer l’any 1978 i des d’aleshores s’ha celebrat cada any, ininterrompudament, a excepció del 2020. La festa arriba enguany, doncs, a la seva 44a edició, com a referent de festa del foc i la música.
Els cartell de l’Aquelarre 2022
El cartell de l’Aquelarre 2022, dissenyat pel jove cerverí Roger Farré, posa el focus en les bruixes, històricament dones sàvies que dominaven les plantes medicinals per curar malalties. Per això, a la part superior del cartell es veu com estan oferint tota mena d'herbes i plantes que podem trobar a la Segarra. Són representades com a dones empoderades i amb una llibertat sexual que es contraposa amb la banya fàl·lica del mascle que queda en un segon pla, contemplatiu, amb la mirada fixa a l'espectador.
El cartell inclou diferents referències a l'art, com els barrets de les bruixes que s'assimilen als que va representar Goya en "El vol de les bruixes", les postures encorbades de "Brujas yendo al Sabbath" de Ricardo Falero, o la pràctica sexual de "La mujer maldita" de Nicolas François Octave Tassaert.
Quant als colors, s’ha utilitzat un verd oliva de fons que representa la part més natural de la medicina popular i contrasta amb el degradat de taronges i vermells del mascle, que evoquen la llum del correfoc.
